La màscara mortuòria és un element funerari usat des de l’antiguitat com a record del difunt i solien estar elaborades en diversos materials com l’or, la fusta, o com en el cas de Gandia, en algeps a través de la tècnica del buidat.

Mesura 26 cms d’altura i va ser realitzada en posició frontal i amb els ulls tancats. Posseeix esbossats la barba i el bigot. La primera versió es va perdre a Madrid al maig de 1931, i la coneixem gràcies a la versió romana conservada a l’església del Gesú. Altres dues versions van ser fetes: una depositada a Loyola i la que tenim hui dia en el Palau Ducal dels Borja de Gandia.

El valor d’aquesta peça no és tant el material amb el qual es realitza sinó el fet de ser una de les primeres imatges de Francesc de Borja després de la seua mort, i que servirà com a referència iconogràfica a molts dels artistes posteriors.