Aquest 12 d’abril es compliren el 350 anys de la canonització de Sant Francesc de Borja, qui fou el IV duc de Gandia, III General de la companyia de Jesús i patró de la ciutat des del 1765. El Palau Ducal, amés de ser casa natalícia del Sant duc, és un dels principals referents per poder conèixer la historia d’aquest singular i polièdric personatge.
La rellevància adquirida pel besnet del papa Alexandre VI, no solament en vida, sinó després de la seua mort amb el seu ascens celestial al 1671, fou clau per a que al 1890 la Companyia de Jesús adquirira la seua casa natal mitjançant subhasta pública. Fou a partir d’aquesta data quan començà la intensa rehabilitació que realitzaren els jesuïtes al Palau Ducal, mitjançant la qual es plantejà un discurs entorn al personatge per tal de donar a conèixer la seua vida des de les seues dues vessants: la civil i la religiosa. D’aquesta manera hui en dia podem admirar grans obres realitzades en aquests anys com les sargues del Saló de Corones que representen escenes de la seua vida seglar com a cortesà i IV duc de Gandia; de la mateixa manera que ens meravellem amb la impressionant Capella Neogòtica, consagrada al 1896, i dedicada a l’espiritualitat del sant.
No obstant, la primera gran obra que es realitzà al Palau Ducal en honor a Francesc de Borja no fou impulsada per la Companya de Jesús, sinó per un descendent seu, el X duc de Gandia, Pasqual Francesc de Borja y Ponce de León (1653-1717). Es tracta de la Galeria Daurada, o també anomenada “Obra nova” per ser l’ultima gran reforma realitzada per un duc al Palau Ducal.
La Galeria Daurada es projectà en un moment de recuperació econòmica gràcies al matrimoni del X duc amb Juana Fernàndez de Córdoba y Figueroa, una noble dama de família adinerada. Gràcies a la dot adquirida amb el casament, Pasqual Francesc de Borja veié l’oportunitat de per fi realitzar l’homenatge que els Borja es mereixien, i que malauradament i per circumstancies derivades de la crisi econòmica patida després de l’expulsió dels moriscos, no es pogué dur a terme amb anterioritat. Per aquest motiu, l’ambiciós projecte arribava trenta anys després de la canonització del seu avantpassat, entre els anys 1703 i 1716.
Per a la construcció de la Galeria Daurada es confià la direcció de les obres a Leonardo Julio Capuz, que aconseguí mitjançant les cinc successives sales dividides per portons ricament decorats amb rocalles, l’efecte òptic anomenat “punt de vista únic”, gràcies al qual la galeria sembla més llarga del que és en realitat. Les pintures dels llenços que decoren els sostres foren realitzades pel pintor Gaspar de la Huerta, que amb un completíssim programa iconogràfic, aconseguí fer un homenatge complet a la família Borja, des del seu grandiós passat amb els papes Calixt III i Alexandr VI, i amb la culminació que significà la canonització de Sant Francesc de Borja. La guinda de la Galeria Daurada la torbem just al final, amb el magnífic paviment ceràmic dels quatre elements, joia de la ceràmica barroca valenciana.
El Palau Ducal és sense dubte el lloc on poder conèixer de primera mà la història d’aquest enigmàtic personatge que fou sant Francesc de Borja, i edifici fonamental per poder entendre la seua trajectòria des dels seus orígens fins arribar a ser el Borja més universal. Amb motiu del 350 aniversari de la canonització de Sant Francesc de Borja, el Palau Ducal està preparant una programació amb diferents activitats que pròximament anunciarem a les nostres xarxes i web. Esteu atentes i atents!
Recent Comments