SALES AMB HISTÒRIA
Una visita obligada per endinsar-se en una història plena d’intrigues, amors i desamors, que ens trasllada a un temps passat, on els valors i els costums eren unes altres, i on els espais es feien per a viure’ls.
LA FAÇANA PRINCIPAL
La família Borja col·locaria en el seu moment sobre aquesta impressionant portada l’escut d’armes en pedra que hui encara es conserva, sostingut per dos àngels i dins d’una xicoteta fornícula flanquejada per sengles homes primitius de llarguíssimes barbes.
La façana principal és de maçoneria recoberta amb morter de calç i arena.
SALÓ DE CORONES
“Correu per a comprendre que només serà coronat aquell que lluite segons la llei”.
La Companyia de Jesús en el segle XX va encarregar a l’H. Martín Coronas la realització de 8 sarges pintades amb les principals escenes de la vida de Francesc de Borja abans de la seua marxa a Roma com a jesuïta. Destaquen també d’aquesta fase els finestrons i les vidrieres emplomades amb els escuts familiars.
Encara es conserva en aquesta sala, al costat que dóna al pati, part dels taulells d’aresta del segle XVI que recorren l’alt sòcol.
CAPELLA NEOGÒTICA
Al segle XVI era el despatx utilitzat pel duc. Després de l’adquisició del palau per part de la Companyia de Jesús es va construir l’actual capella consagrada a Sant Francesc de Borja i realitzada pels germans Martín Coronas i Orriols. Destaca la gran volta de creueria i la rosassa que queda orientat al costat est de l’edifici. Actualment la capella dóna accés a una habitació on es pot apreciar la màscara mortuoria de Francesc de Borja i els taulells de Manises del segle XVI.
ORATORI O CAPELLA PRIVADA DELS DUCS BORJA
Adherit a aquest despatx se situa l’oratori on els ducs i duquesses de la família Borja practicaven les seues oracions. El recinte és un xicoteta capella amb un sostre de forma poligonal a les parets de la qual encara es conserven les grisalles renaixentistes realitzades per Filippo de San Leocadio (fill del famós pintor Paolo de San Leocadio) sobre els misteris del rosari intervingudes posteriorment pel germà Coronas. L’aspecte actual de la sostrada i la marqueteria del sòl correspon a una intervenció realitzada per la Companyia de Jesús a finals del segle XIX.
CAMBRA DE LA DUQUESSA
Dels elements artístics que la decoren destaca el paviment ceràmic amb taulells de finals del segle XV, el coixí de tela amb l’escut dels Borja i la casulla del sant portada de Roma. A més en aquesta sala també es pot veure la maqueta de l’edifici tal com era en acabar la seua construcció.
SALÓ D’AGUILES
El seu nom es deu als ocells que apareixen decorant el fris que queda rematat amb pa d’or i que en temps de la família Borja seria un dels salons principals de l’edifici.
SALA DELS ESTATS DE SARDENYA
El seu nom es deu al record de les possessions de la familia Centelles en aquesta illa, incorporades a la Casa Borja fruit de la unió de Carles de Borja amb Magdalena de Centelles. Destaquen els quatre grans llenços del segle XVIII amb escenes de la vida de Francesc de Borja i el sòcol ceràmic del segle XVII amb els taulells del mocadoret.
SALA VERDA
SALA DE LA TORRETA
Aquesta sala segons la tradició va ser l’estança de la duquessa Maria Enríquez, on podem trobar un dels paviments més antics de tot el palauocupant la major part de la sala.
LA GALERIA DAURADA
El motiu de la seua construcció, duta a terme pel Xº duc de Gandia, va ser la commemoració de la canonització de Sant Francesc de Borja. Aquest va manar edificar-la sobre la terrassa contigua al pati de la cisterna i es va concloure a principis del segle XVIII. L’edificació està formada per cinc sales contínues separades per pòrtics de fusta ricament tallades i rematades amb pa d’or. Precisament d’ací el seu nom, per la profusió d’ornamentació daurada sobre els elements decoratius en talla de fusta. Es tracta d’un perfecte “trompe l’oeuil” arquitectònic que juga amb les perspectives i la llum, creant un clima escenogràfic impressionant.
De tot el programa decoratiu de la Galeria destaquen els enormes llenços situats en els sostres de les seues cinc sales que dóna nom a cadascuna d’elles. És en l’última sala on trobem el famós paviment ceràmic dels Quatre Elements, l’únic complet de tot el monument.
En quant a la decoració exterior, cal destacar fonamentalment l’ornamentació pictòrica de la façana del segle XVIII .
PATI D’ARMES
Actualment en l’ala nord del pati, en el que originàriament van ser les cavallerisses de l’edifici, es troba situada l’església del Sagrat Cor. En la part superior d’aquesta i oberta al pati es troba la galeria amb peces ceràmiques dels segles XV al XVIII.
També se situa en aquest espai d’estructura trapezoïdal l’escala senyorial que donava accés al Saló de Corones on es conserva l’única finestra gòtica original de tot l’edifici.
PATI DE LA CISTERNA O PATI DE LES CANYES
Coneixem el pati amb dues denominacions, Pati de Canyes, per les canyes de bambú que van portar els jesuïtes ja en el segle XX, o Pati de la Cisterna. La cisterna va ser construïda pel V duc Carles de Borja ja en el segle XVI.
A partir de l’any 1937, durant la guerra civil s’utilitzarà com refugi antiaeri.
PALAU DUCAL DELS BORJA DE GANDIA
C/ Duc Alfons el Vell, 1.
39.966117, -0.180098
46701 Gandia (Valencia) ESPAÑA
