SALA DE LA TORRETA

TAULELLS BORGIANS

SALÓ DE CORONES

SALA DE LA TORRETA

L’única mostra de ceràmica del segle XIV que es pot trobar in situ actualment a l’edifici és el paviment d’aquesta estança coneguda com a ceràmica del “alfardó” i realitzada a Manises; el seu principal motiu decoratiu és la vegetació de tradició gòtica en blau cobalt sobre fons blanc d’estany.

El conjunt està dissenyat amb tres tipus de taulells diferents que en la seua part central generen una composició octogonal emmarcada amb una sanefa amb el taulell de l’encadenat. És aquesta una ceràmica d’origen àrab, les primeres mostres del qual es van poder trobar en gran part de les construccions que en un primer moment van estar vinculades a la Corona d’Aragó, d’ací la seua possible presència en el Palau Ducal de la ciutat..

TAULELLS BORGIANS

Reubicades hui en la Galeria de Ceràmiques, trobem dues composicions amb llosetes del segle XV en blau i blanc en les quals es representen els emblemes papals, doble corona i fargues, que ostentaria tota la família Borja a partir de 1492. Es tractaria aquesta d’una xicoteta mostra de la qual degué ser una partida més gran, produïda en 1494 en la pròpia ciutat de Gandia i a Manises per encàrrec del Papa Alexandre VI al seu fill Joan, II Duc.

L’encàrrec papal es va destinar a enllosar els sòls de les Estances Borja del Castell deSant’Angello i els Apartaments Borgians a Roma. Segons l’historiador i ceramista Manuel González Martí, qui va poder comprovar l’autenticitat dels taulells borgians de la capital italiana, la qualitat de la producció gandiana era menor que la de Manises tant en el seu caràcter artístic com tècnic.

SALÓ DE CORONES

En el saló d’audiències del Palau trobem un dels exemples millor conservats i, possiblement, el més peculiar, corresponent a la ceràmica del segle XVI. Es tracta de l’alt sòcol que envolta tota l’estança format per peces ceràmiques que segueixen l’estil de moda en aquest moment, el mudèjar, allunyant-se del tradicional taulell valencià en color blau cobalt i blanc.

La ceràmica d’aresta que veiem en aquesta sala es decora amb llaceríes mudèjars on predominen els colors verd i groc. En aquest cas, s’han conservat els taulells originals de la paret que dóna al pati, i en la llinda de totes les finestres. L’altra meitat de la sala presenta hui una ceràmica ja del segle XX, però elaborada seguint la tècnica i els motius decoratius de l’original. A més, aquesta reconstrucció dels peces deteriorades es va encarregar a l’antiga fàbrica especialitzada en taulells de reflex metàl·lic, desapareguda a inicis de la dècada dels noranta del passat segle, La Ceramo de València.

GALERIA DAURADA

El seu disseny és atribuït a Dionís Vidal, i es tracta de més de 1500 peces de diferents grandàries i formes distribuïdes en quatre circumferències concèntriques. El primer nivell, el més pròxim al Sol, correspon al del foc, i successivament es disposen els corresponents a l’aire, a l’aigua i a la terra, que ocupa la part més exterior. En cada angle es poden observar quatre mascarons simbòlics de cada element entre la sanefa que circumda el paviment i la circumferència central. Es tracta d’un gran diagrama retòric-visual del concepte aristotèlic de la Terra.