Projectes de restauració « tornar al llistat de projectes

Projecte de restauració de la Galeria Daurada

Publicat el 21/12/10

Introducció

La restauració duta a terme per l'Institut de Restauració del Patrimoni de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha permès recuperar la bellesa original de les pintures murals de la Galeria Daurada del Palau Ducal dels Borja, un conjunt pictòric únic a la Comunitat Valenciana per la seua grandària. Datades en l'últim barroc valencià, entre 1710 i 1712, les cinc obres presenten un gran format i ocupen més de 250 metres de pintura sobre tela. A més, presenten la particularitat que, malgrat ser pintures murals, no estan pintades en el sostre sinó en llenços.

Construïda a principis del segle XVIII amb motiu de la canonització de Sant Francesc de Borja, aquesta obra arquitectònica està formada per cinc estances concatenades visualment amb fons de perspectiva sobre el jardí del palau. Rep el seu nom per la profusió d'ornamentació daurada sobre els elements de talla de fusta que cobreixen tot la cornisa i els panells murals divisoris dels diferents salons que la configuren.

Estat de conservació

Aquestes obres pictòriques es trobaven en un estat bastant precari a causa de danys produïts per filtracions d'aigua, els desperfectes produïts per l'envelliment propi dels materials i a les incorrectes manipulacions dutes a terme en anteriors restauracions.

Procés de restauració

La intervenció proposada, centrada en la restauració de les pintures murals que decoren els sostres de la Galeria Daurada, es planteja amb l'objecte de frenar la seua deterioració i d'afavorir la conservació i preservació dels seus valors estilístics i històrics.

En una primera fase s'ha consolidat la pintura i s'han realitzat analítiques i estudis de laboratori per a intentar determinar totes les intervencions anteriors. Açò permet alçar retocs pictòrics, com a fragments de masilla o modificacions de color, amb la finalitat de recuperar els traços de l'artista original, Gaspar de la Huerta.

Així mateix, i com cada tela es trobava en un estat de conservació diferent, en algunes d'elles s'han practicat tasques de neteja per a recuperar la colometría. D'aquesta manera, i a pesar que el procés ha sigut extremadament acurat i no intrusista, les pintures han recuperat el colorit i la seua lluminositat propis del segle XVIII.

Procés de desmuntatge

El muntatge i desmuntatge dels llenços de Gaspar de la Huerta han suposat una de les fases més perilloses de la restauració donades les dimensions de les peces, el seu pes i monumentalitat. Per a dur a terme aquests treballs ha sigut necessària la posada en escena d'un equip bastant nombrós d'investigadors. Durant el desmuntatge de les pintures, es va haver de tenir en compte no danyar l'ornamentació daurada del corredor. Per a açò es va engegar la utilització d'un nou sistema de rails.

Tots els bastidors que encara es conserven són els que van ser utilitzats per l'artista, a excepció del bastidor del Saló de la Sagrada Família, substituït en els anys setanta per un nou. Després de desmuntats i reforçats amb alumini, els bastidors es van haver de pujar sense les pintures per a comprovar que el sistema de rails funciona a la perfecció. Una vegada certificat, es baixa el bastidor i sobre ell es munta el llenç. Totes les obres s'eleven per la sala tres de la Galeria Daurada, que és la més gran, denominada la 'Sala de la Glorificació', i una vegada a dalt es mouen pel sostre de les diferents sales fins que la pintura queda situada en el seu lloc original.

« tornar al llistat de projectes