Projectes de restauració « tornar al llistat de projectes

Projecte de restauració del Oratori

Publicat el 09/11/10

Projecte de Restauració del Oratorio

Estudis Previs

Els treballs de conservació i restauració duts a terme en l'espai conegut com Oratori privat de Sant Francesc de Borja s'han centrat en recuperar les pintures murals originals realitzades en el segle XVI i s'han intervingut les peces ceràmiques en relleu situades en el enteixinat, entre els casetons de les plaques de marbre. Es tracta d'un espai decorat tant pictòrica com arquitectònicament des del sòl fins al propi altar executat en marbre. Una combinació de pintures murals, apliques de marbre repartits per tots els espais arquitectònics, una col·lecció única d'apliques metàl·lics de bronze a manera de calat sobre les plaques de marbre, peces en relleu de ceràmica policromada blava i reflex metàl·lic entre els casetons del enteixinat, finestres de vidre, fusta i alabastre, i un paviment de fusta a manera de tarima flotant realitzat amb fustes exòtiques portades pels propis sacerdots jesuïtes.

 

Aspecte del Oratorio abans de la Restauració                                                                                                    Després de la Restauració

Encara que l'espai no és molt gran, 5,92 m. de llarg, per 2,48 m. d'ample i 2,31 m. d'alt, cal destacar l'elevat estat de deterioració que pateixen les obres, principalment les pintures murals, fortament intervingudes en la rehabilitació dels jesuïtes a la fi del segle XIX, i els apliques metàl·lics de bronze, amb una alteració provocada per l'oxidació i enfosquiment de la seua patina, així Visió general després de la Restauració com de l'ennegriment total d'alguns d'ells pel fum de veles, principalment els propers a l'altar de l’oratori.

A pesar que aquesta part de l'edifici i en concret l’oratori daten de finals del S. XV principis del S. XVI, destaca el fet que l'únic element original d'aquesta època és el cicle de pintures murals de les parets que representen els misteris del rosari, ja que quan els jesuïtes adquireixen l'edifici escometen una gran intervenció de remodelació en el oratori, reformant-ho per complet i alterant totalment la seua concepció original.

Intervencions realitzades

En l'actualitat el oratori es troba totalment remodelat pel que fa a la seua estructura original del segle XVI, atès que ha patit diverses alteracions i intervencions en èpoques diferents:

1ª S. XVI; moment en què Sant Francesc de Borja va manar construir aquest Oratori.

2ª Des de 1550, data en què parteix Sant Francisco a Roma, fins a finals del segle XIX.

3ª Des de 1894 fins als nostres dies; amb l'arribada dels Jesuïtes, s'escomet la restauració de gran part de l'edifici, incloent la capella -oratori, deixant-la en l'estat anterior a la restauració realitzadaLos únicos vestigios visibles originales del S. XVI son las pinturas murales que representan los misterios del rosario realizados en grisalla bicolor, y un pequeño fragmento visto del antiguo pavimento cerámico de estilo y época gótica. Els únics vestigis visibles originals del S. XVI són les pintures murals que representen els misteris del rosari realitzats en grisalla bicolor, i un petit fragment vist de l'antic paviment ceràmic d'estil i època gòtica.

El 27 de Març de 1894 es duu a terme la restauració del oratorio sota la direcció de D. Joaquín Arnau. A principis d'aqueix mateix mes, el dia 4, el propi Joaquín Arnau va escriure al P. Federico Cervós comunicant-li de manera escarida les principals actuacions que es durien a terme en el oratori. Segons Arnau, la disposició arquitectònica original ni van poder ni van voler tocar-la, mantenint la forma original de taüt que presentava des de la seua construcció. Des d'aquesta època fins a la remodelació dirigida per Arnau en 1894, poques intervencions es detallen en aquest singular espai, a excepció d'alguns tractats (arxius d'Osuna) que expliquen obres de millora en la primera cambra del S. XIX:

- En 1816: “es va cobrir la teulada i es va blanquejar la volta…, però sense tocar res més. La raó va ser el fum del llum que l'havia ennegrit”.

- En 1826: “es va alçar un pam l'altar d'aquest oratori” per mitjà d'una tarima sobreposada. Va costar l'obra uns 200 reals. El projecte decoratiu de l'estada va ser dissenyat per H. Corones, donant instruccions als artesans de l'època per a col·locar els següents materials que recobririen arquitectònicament l'estada:

- Els metalls serien de bronze daurat i van ser elaborats en els tallers del Sr. Vallmitjana de Barcelona.

- Els marbres van ser treballats i col·locats pel Sr. Liern, i es va emprar per a la decoració, marbre roig, verd jaspiat (per a les enormes plaques dels plànols inclinats del sostre, anomenats per Cervós i Solá com “marbres de color pajizo”), i marbre negre amb aigües grogues provinent de Portugal per al recobriment del sòcol.

- Sobre les ceràmiques del enteixinat, Cervós i Solá no donen més informació que: “majòliques de reflexos metàl·lics”

- Sobre el paviment tarima de fusta, segons Cervós i Solá, va ser necessari realitzar-ho per a cobrir el preuat i antic paviment original del segle XVI compost de peces de ceràmica. Per a açò es va emprar una gran varietat de precioses fustes enviades des de Filipines pel Rnd. P. Juan Ricart, i van ser treballades segons disseny del H. Coronas, per l'hàbil ebenista H. Clusella. El dia 29 de Maig de 1895 va quedar posat el nou retaule compost de marbres i metalls, adornat en el centre amb un quadre que representa la imatge del Sant, obra recuperada de l'antic altar de principis del segle XVII, i segons explica la tradició, pintat per una de les filles de Sant Francesc de Borja.

L'obra va ser pagada pel Excelentíssim Sr. D. Joaquín Rovira, Comte de Ròtova, segons apunten Cervós i Solá, i segons resa la inscripció en una gran placa de marbre gris col·locada a l'entrada del oratori, composta pel P. Vicente Agustí, igual que ho determina l'escut d'armes representat en la cornisa situada damunt de la porta d'accés al oratori. Malgrat les dificultats patògenes a les quals hi ha hagut que fer front, es garanteix la professionalitat i seguretat de la intervenció, ja que ha estat marcada pels criteris de la legislació vigent en l'actualitat sobre la protecció i salvaguarda del Patrimoni Històric-Artístic de la Comunitat Valenciana.

Procés de Restauració

Una vegada efectuats tots els estudis previs sobre les pintures, tant de presa de documentació com de realització de proves de neteja mecànica, neteja química, consolidació, i comportament de morters, es va procedir a la intervenció de les pintures.

La restauració duta a terme ha sigut integral, s'ha actuat sobre les pintures murals del segle XVI, els elements en bronze situats en diferents parts de la sala; els marbres del sostre, de l'altar, de les parets laterals; de les ceràmiques del enteixinat, la fusteria i el paviment de fustes exòtiques.

Procés de reintegració cromàtica de les pintures murals

Aquesta fase ha sigut necessària perquè en algunes zones la pintura original havia desaparegut

Els treballs de restauració realitzats sobre les grisalles del segle XVI han sigut els que han suposat major complexitat. Hi ha hagut que eliminar les zones repintades així com una densa capa de vernís aplicada en una intervenció de finals del segle XIX i que enfosquia el to real de les pintures.

Procés de neteja Química de les Ceràmiques

Aquestes ceràmiques policromades es troben inserides en el enteixinat

« tornar al llistat de projectes