Inauguració Art i espiritualitat en la cultura hispànica dels segles XVI i XVII

Del 04/11/10 al 09/01/11, en: Casa de la Cultura

Casa de la Cultura

SANT FRANCESC DE BORJA GRAN D’ESPANYA

Art i espiritualitat en la cultura hispànica dels segles XVI i XVII.


L'exposició “Sant Francesc de Borja, Gran d'Espanya. Art i espiritualitat en la cultura hispana dels segles XVI i XVII” que es presenta a Gandia, amb motiu del Vé centenari del naixement del duc-sant, és una magnífica ocasió per a donar a conéixer en profunditat i, alhora, posar en valor l'extraordinària figura d'un home que, tenint-ho tot al seu abast (poder, riqueses, honor i glòria), renuncià meditadament i responsablement a les seues dignitats per dedicar la seua vida a Déu.

Açò que sembla només un fet històric i, per això mateix, pertanyent al passat, ix ara dels arxius, dels llibres, dels museus i les esglésies per a ser novament revistat, per a tornar a ser estudiat i per a afiançar-se definitivament en l'imaginari col·lectiu d'un poble que, malgrat tindre sempre present la petja de sant Francesc de Borja, mai no havia tingut l'oportunitat que es difongueren les bondats d'un ser excepcional com ara es fa.
Alguns dels millors especialistes en la polièdrica i rutilant biografia del duc-sant aporten, amb motiu d'aquesta exposició, noves visions del personatge i el seu temps; conjugant-se els seus estudis amb una acurada selecció d'obres artístiques que, complementant els textos, ajuden a explicar i difondre l'espiritualitat de què formà part en aquella Espanya dels Segles d'Or.

La figura de Francesc de Borja (1510-1572), IV duc de Gandia, canonitzat el 12 d'abril de 1672, se'ns presenta sublimada amb tot mereixement i com un exemple permanentment vigent de valors universals com l'obediència i la humilitat, o la renúncia voluntària a la riquesa i comoditat, per tal de deslligar-se d'allò material i bolcar-se en cos i ànima als assumptes divins per mitjà de l'Orde jesuïta, de què arribà a ser III General.
Contemporani, a més, de personalitats com les de María Enríquez, Carles V, Felip II (i la totpoderosa nissaga dels Àustries), Garcilaso de la Vega, Joan Lluís Vives, san Ignasi de Loiola o Pau III, entre altres moltes que seria llarg d'enumerar, sant Francesc de Borja també s'ocupà de deixar notable constància artística mercè al seu incansable quefer a la capital de la Safor, Roma, Madrid i Lisboa; seguint l'estela d'alguns dels seus reeixits predecessors, com ara els papes Calixt III i Alexandre VI, la duquessa vídua o Joan de Borja, III duc de Gandia i pare seu.